Eduardo Mendoza rep la Placa Germà Àngel a la seva escola.

dsc0013_0
08.11.2018

Javier Miranda, Onofre Bouvila, Nemesio Cabra, Gurb i l’últim en arribar, Rufo Batalla, són alguns dels protagonistes; Barcelona l’epicentre de les trames i Eduardo Medonza Garriga el creador de les històries.

La seva obra forma part de la imaginació de diverses generacions. El seu univers literari l’ha fet guanyar, entre d’altres reconeixements, el Premio Planeta, el Premio Cervantes i el Premio Franz Kafka.

Després d’una vida sencera dedicada a les lletres, l’auditori de Maristes la Immaculada va rendir homenatge a un dels seus exalumnes més estimats.

Els passats dies 4 i 5 de desembre, el col·legi va celebrar les tradicionals Festes de la Immaculada. Al llarg d’aquests dies, es van organitzar una sèrie d'activitats que combinaven la convivència entre els alumnes i els aprenentatges en espais diferents als habituals.

Dimarts dia 4, els nens de la Primària van participar en els Jocs Esportius, mentre que els estudiants d’ESO i Batxillerat marxaven d’excursió amb els tutors. Els Jocs Esportius consisteixen en una competició entre les diferents classes d’un mateix curs. S’hi duen a terme un seguit de proves on es fonamenta l’activitat esportiva dels participants. Un cop acabades totes les proves, es va obsequiar les classes guanyadores amb una pilota i un joc de taula. Però aquests no foren els únics premis entregats, el col·legi també va obsequiar els autors dels millors Cartells de la Immaculada fets pels estudiants de primària.

Els alumnes de secundària van gaudir de tot un dia d’excursió. Pel que fa a les sortides realitzades pels alumnes de batxillerat, es van fer en petits grups que tenien destins d’interès diferent. És per això que van tenir la possibilitat d’escollir on volien anar d’entre les opcions ofertes pel centre.

Dimecres dia 5, es van intercanviar els papers entre els grans i els petits del col·legi. Els nens de Primària van marxar d’excursió i l’alumnat d’ESO i el batxillerat va quedar-se al centre, on van tenir lloc els seus Jocs Esportius.

La jornada va concloure amb l’entrega del premi a les classes guanyadores que, en aquest cas, es tractava d’una samarreta. Aquesta samarreta, al seu torn, havia guanyat el concurs de disseny que es convoca cada any. Durant l’acte final de lliurament de guardons - i com també és tradicional- es va fer entrega del premi al millor cartell de les Festes de la Immaculada.

Ignasi Carol

1r de batxillerat-A

_______________________________________________________________

 

Els darrers dies 4 i 5 de desembre, els alumnes de secundària i batxillerat del col·legi van participar en diferents sortides culturals i en els Jocs esportius en motiu de la celebració de les Festes de la Immaculada.

Dimarts dia 4, els estudiants de secundària van marxar d’excursió durant tot el dia, i van anar a llocs com Girona o Montserrat. Per altra banda, els alumnes de primer de batxillerat també van fer una sortida que només va durar mig matí. A diferència dels alumnes de secundària, els de batxillerat van poder escollir la sortida a la qual volien assistir, en funció de la modalitat que cursen. És per això que, mentre alguns visitaven el Laboratori d’Immunologia de l’Hospital Clínic, altres visitaven el supercomputador MareNostrum, per exemple. Els alumnes de segon de batxillerat no van participar en cap d’aquestes sortides, a petició seva, i van seguir l’horari escolar com un dimarts més.

Dimecres dia 5, tots els alumnes de secundària i batxillerat van participar en els tradicionals Jocs Esportius. Les proves de primer, segon i tercer d’ESO van allargar-se tot el dia, mentre que les de batxillerat i quart d’ESO van acabar a l’hora de dinar. En finalitzar la jornada, es va fer l’entrega de premis. En primer lloc, es van anunciar els guanyadors del concurs de cartells de les Festes. A continuació, es van donar a conèixer els guanyadors dels Jocs Esportius que, com a premi, van rebre una samarreta dissenyada per dues alumnes de quart d’ESO.

El Cap d'Estudis de secundària i batxillerat va cloure l'acte i les Festes de la Immaculada, tot desitjant als alumnes un bon pont.

Núria Bou

1r Batxillerat-C

_______________________________________________________________

 

Com cada any, al col·legi s'han celebrat les Festes de la Immaculada. Enguany les celebracions han tingut lloc els dies 3, 4 i 5 de desembre amb la particularitat que, a més, s'han celebrat el 75è aniversari del col·legi i el 10è de la creació de l'Educació Infantil. Per aquest motiu, es van organtzar una sèrie d'activitats per a tots els alumnes. Una part d’aquesta celebració va tenir lloc al mateix col·legi i l’altra a fora del centre. El dia 3, durant una bona estona, es van interrompre les activitats normals del col·legi i tots els alumnes -des dels més petits, fins als més grans- es van reunir al pati. Prèviament, a classe havien fet unes “piruletes” de paper on, en una cara, hi havia els números 75 o 10 –els aniversaris que se celebraven- i, en l’altra, un desig escrit per cada alumne. Després d’una presentació, els alumnes, un a un i per cursos, es van anar aixecant per clavar aquestes piruletes en un “pastís d’aniversari” -fet de cartró- que hi havia al centre del pati. Tot seguit, tothom va poder menjar un tros de coca i un suc que simbolitzava aquest pastís. El dia 4, mentre els alumnes de primària omplien el patí amb els Jocs Esportius, els alumnes de l’ESO van anar d'excursió durant tota la jornada a diversos llocs segons el curs, com per exemple, a Girona. Per altra banda, els alumnes de 1r de batxillerat, durant el matí, van participar en sortides diferents, segons la seva modalitat. Podien triar entre anar al Centre Nacional de Supercomputació (CNS) o el Museu Marítim de Barcelona, entre d’altres opcions. En canvi, els alumnes de 2n de batxillerat no van anar d’excursió, a petició seva. El dia 5, tota la primària va marxar d'excursió. Va ser el torn dels Jocs Esportius dels alumnes de l'ESO i batxillerat. Aquests Jocs se celebren, també cada any, dins de les Festes de la Immaculada i van tenir lloc a les diferents instal·lacions esportives i lúdiques del centre. Els alumnes s'havien apuntat anteriorment a una sèrie de proves i havien de competir contra les altres classes del seu curs. Les proves van ser de natació, futbol, atletisme, escacs i ball, entre d’altres. Els professors i alguns alumnes de batxillerat arbitraven i anotaven els punts que , immediatament, s’introduïen en una graella que es podia veure en qualsevol moment per saber quina classe anava guanyant. Al final del matí, els alumnes de batxillerat i 4t d’ESO es van reunir al gimnàs del col·legi on es va proclamar la classe guanyadora dels Jocs, de cada curs. Els guanyadors van rebre com a premi una samarreta que, aquest any, havien creat dues alumnes de 4t d’ESO. Al final de la jornada, es van repartir els mateixos premis a les classes guanyadores de la resta de cursos de l'ESO. Així, de forma divertida i lúdica, es va donar pas al pont de la Immaculada.

Albert Muñoz

1r de Batxillerat-C

_______________________________________________________________

 

El passat dimarts 6 de novembre els rols van canviar. El protagonista era l’autor de El rey recibe, el Sr. Mendoza i el seu col·legi, Maristes la Immaculada, l’epicentre d’aquesta història. La trama s’inicià l’any 1953 quan un petit Eduardo Mendoza començava una nova aventura, la seva etapa escolar.

Companys de promoció, pares d’alumnes i els estudiants de primer de Batxillerat van omplir les butaques de la sala per veure i escoltar al reconegut escriptor. A les 12 del migdia rebia la Placa Germà Àngel Castillo en homenatge a la seva carrera literària.

L’Associació d’Antics Alumnes, presidida pel Sr. Antoni Llorca, concedia aquesta distinció a qui un dia va ser un estudiant de bones notes però una mica entremaliat, com reconeixia el mateix Eduardo Mendoza als assistents.

L’acte estava emmarcat dins la celebració dels 75 anys de Maristes la Immaculada i la seva directora, Montserrat Torices, el presentava. Tot estava a punt per rebre a un dels millors escriptors en llengua castellana del món. L’emoció i l’orgull dels qui un dia van seure amb ell a classe eren palpables.

L’esforç de la direcció i de l’Associació d’Antics Alumnes per tal que tothom gaudís de l’esdeveniment va donar els seus fruits. Només arribar, Eduardo Mendoza va abraçar als seus antics companys de promoció, la del 1960. Fa poc havien celebrat les noces d’or i ara es tornaven a reunir. Ocupaven les primeres fileres per no perdre detall de la cerimònia i, just darrere d’ells, es trobaven els alumnes del penúltim curs de l’escola. Tenien l’ocasió de conèixer al creador de La verdad sobre el caso Savolta, amb qui havien descobert una Barcelona on el pistolerisme era un protagonista més.

L’Edurne i el Max, dos dels companys dels més joves de l'auditori, eren els encarregats de fer una petita esmena de la vida i obra del Sr. Mendoza. Van destacar algunes de les seves dades bibliogràfiques més rellevants: els títols de diferents publicacions de teatre, novel·la, assaig i relats, el treball com a traductor a les Nacions Unides o els estudis en Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Per congratular a l'escriptor barceloní s’havien preparat la lectura d’un dels fragments més coneguts pels seus seguidors, la declaració de Javier Miranda davant el jutge Davidson:

J. D. ¿Debo entender que vivía usted en Valladolid y se trasladaba diariamente a Barcelona, donde trabajaba?

M. No.

J. D. ¿Por qué no?

M. Valladolid está a más de 700 kilómetros de Barcelona...

J. D. Aclare usted este punto.

M. …aproximadamente 400 millas de distancia. Casi dos días de viaje.

J. D. ¿Quiere decir que se trasladó a Barcelona?

M. Sí.

J. D. ¿Por qué?

M. No encontraba trabajo en Valladolid.

 

Eduardo Mendoza, que actualment viu a Londres, havia recorregut molts més quilòmetres per venir a Barcelona que el Sr. Miranda. La medalla no només seria un dels records que s’emportaria. La recreació del diàleg per part dels joves Max i Edurne va dibuixar un somriure en el seu rostre.

Les característiques de la seva escriptura, amb tocs d’humor i ironia, van provocar les rialles dels presents.

La divertida situació dels protagonistes de La verdad sobre el caso Savolta, és un dels moments que romandran en la memòria de tots els lectors i, a partir d’ara, del públic de l’acte.

Una de les sorpreses de la jornada arribava amb la fotografia d’una Matrícula d’Honor corresponent al tercer curs de segon d’ensenyament. Eduardo Mendoza somreia recordant aquella menció i compartia amb els presents el seu motiu: “era una medalla a la asistencia y la puntualidad”.

Una altra època, més autoritària i amb un ensenyament diferent, puntualitzava. Els seus deu anys com alumne de l’escola, reconeguda per ser un referent humanista, van ser fonamentals per explicar qui és Eduardo Mendoza.

“Aquí s’aprèn la llengua per després entendre la informació” va afirmar l’escriptor.

De la seva joventut en conserva moltes coses: una memòria prodigiosa, les ensenyances oferides amb la “bondat dels germans maristes”, i una mateixa metodologia per treballar, escriure totes les seves obres a mà.

No va desvelar cap secret que garantís als joves escriure best-sellers, però va explicar la manera de començar a lluitar per aquests somnis: “tots tenim un llibre a la ment, només ens falta agafar un paper o l’ordinador”.

Abans d’acomiadar-se va donar un missatge als actuals estudiants de Maristes la Immaculada “que tingueu molta sort… ja és sort estar en aquesta escola”.

Després de les entregues de la Placa Germà Àngel i d’un ram de flors fresques, l'acte va ser clausurat amb un fort aplaudiment. Seguidament, va rebre l’habitual petició d'un literat de la seva categoria, la signatura. Exemplars de Sin noticias de Gurb i El asombroso viaje de Pomponio Flato esperaven impacients una dedicatòria a les primeres pàgines.

Els estudiants van tornar a classe amb una experiència que recordaran sempre.

Els companys de promoció del Sr. Mendoza, la directora del col·legi i el protagonista del dia van donar un tomb per les instal·lacions de l'escola. Al pati de Batxillerat van veure l’última sorpresa del matí, el frontó on havien jugat tantes estones de petits ja no hi era.

En el seu lloc, un edifici ple de classes on els professors imparteixen les seves lliçons als més grans del centre. En algunes d’aquestes aules és on els estudiants aprendran les tècniques narratives d’un exalumne que aquell dimarts 6 de novembre rebia un dels premis més emotius de la seva vida.

Qui li diria al Sr. Eduardo Mendoza que, 60 anys després de ser premiat per l'assistència i la puntualitat, rebria una nova medalla a la seva escola, Maristes la Immaculada, aquesta vegada com a referent de la literatura.

 

Crònica de Víctor Navarro Herrero, exalumne de l'escola i estudiant de Periodisme, Barcelona 06/11/2018.

 

 

 

dsc0001
dsc0002
dsc0013
dsc0021
dsc0027

Compartir